Han passat 40 anys des de que l’estiu del 1981, l’Andreu i jo vam passar per l’Escola Assís a buscar feina. No ens van fer apuntar a cap llista com havien fet les altres escoles que vam visitar, però la directora (Gna Dorotea) ens va fer passar al pati i a l’ombra de les palmeres vam xerrar una estona tot i que no necessitava cap professor per el curs següent. Quan vam sortir, li vaig dir a l’Andreu: “Jo vull treballar aquí. L’any que ve tornaré a preguntar”. Vam tenir la sort que pel curs 82-83 van necessitar dos professors i van pensar en nosaltres!!!

Ara, després de 39 cursos, arriba el moment de la jubilació i de mirar enrere. Durant tots aquests anys sempre he vingut contenta a treballar. El bon ambient que es respira entre el professorat és ideal i això és bo per a qualsevol feina, però és essencial per poder desenvolupar la nostra tasca educativa. L’Escola Assís és com una família, pots comptar amb tothom per a qualsevol cosa i com més anys hi portes més te n’adones. I quan parlo de família també em refereixo als alumnes. Els portem al cor, ens emportem a casa aquell problema d’un o altre, ens alegrem del seus èxits, els acompanyem en els moments difícils tant acadèmicament com personalment, intentem transmetre bons valors i formar bones persones…no és això el que fa la família?

Un agraïment a la congregació: Caputxines de la Mare del Diví Pastor, que em va donar la oportunitat de realitzar el meu desig de ser professora, i ha confiat en mi durant els 20 anys de cap d’estudis i després els 5 anys de directora. Gràcies !

També us dic de tot cor que si en algun moment no he estat a l’alçada del que esperàveu de mi, disculpeu-me, si us plau.

M’emporto un gran record, però no un oblit:

l’Escola Assís continuarà sent la meva família!

Roser March Puigoriol

Premià de Mar, 21 de juny 2021